EL BONGIÓRNE DEL MÈR

Da Dialetto Metaurense.
⧼vector-jumptonavigation⧽ ⧼vector-jumptosearch⧽
scrittore Elvio Grilli

Sì… stamatìna, el mèr, è nut da me, e mentre ji durmiva tra i cuscìn un’èria fresca e fina, èn sò’l perché, m’ha fat una caréśa … piàn pianìn !! La manda lù … cl’ariéta dla matìna ariva tla cità … dala marina, s’infila tra le chès… per ógn’incróč e vién a dè ‘l bongiórne , sotovóč ! Sa l’èria de salmastre anca j’udór, le vóč del pòrt, i pescheréč, la gènt, pu le cunchìgli a riva… e pu i culór !! E mentre viàğ tranquìl diétra la mènt me sènt ligér e me se slarga el còr… cum un gabiàn in vól… purtèt dal vènt !!